Des de la perspectiva del bibliotecari, els problemes que afecten la producció i distribució de continguts digitals són tres. En primer lloc, l'accés a la informació. Disposem d'una gran quantitat d'informació, però no tothom té les mateixes possibilitats d'accedir-hi. En aquest sentit, les biblioteques públiques han de contribuir a garantir un accés igualitari als continguts digitals. En segon lloc, la selecció i avaluació d'aquesta informació. La quantitat d'informació és tan gran que resulta difícil seleccionar allò que ens interessa. En aquesta línia, estan apareixent portals especialitzats en àrees temàtiques concretes que fan una tria dels continguts digitals. I, en tercer lloc, l'organització dels continguts. Actualment conviuen una gran varietat de formats, que caldria unificar per tal de facilitar l'intercanvi d'informació. S'estan fent les primeres passes per a solucionar aquest problema amb l'ús de les metadades, que identifiquen els documents digitals, o el format XML, que els dóna una estructura. En definitiva, hauríem de poder catalogar els continguts d'Internet com si es tractés d'una gran biblioteca.
|
|
 |
| 1.
| Introducció |
La meva intervenció, com molt bé ha precisat el senyor Fuster, parteix de la perspectiva del bibliotecari, el professional que s'ocupa d'organitzar sistemes d'informació. Aquesta serà la meva aproximació a la producció i distribució de continguts digitals i, sobretot, de recursos web. En aquest cas, ens trobem davant d'uns aspectes que cadascú veu d'una manera diferent depenent de l'àmbit de treball. Així doncs, els empresaris veuen Internet com una gran botiga, els periodistes com un gran mitjà de comunicació, els poetes com un gran mitjà de creació i els bibliotecaris, i els que ens dediquem a organitzar sistemes d'informació, ho volem veure com una gran biblioteca.
En aquest sentit, les dues preguntes que jo intentaria respondre són: "Quins són els problemes de l'excés d'informació?" i "Quin és el paper de les biblioteques en la societat de la informació?". Concretament intentaria, en aquesta breu intervenció, des del punt de vista de l'organització dels continguts digitals com un sistema, determinar quin són els principals problemes que, des de la meva perspectiva, afecten en aquest moment la producció i la distribució de continguts digitals. Fonamentalment serien tres: el problema de l'accessibilitat, el problema de la selecció i avaluació d'aquests continguts digitals i el problema de l'organització.
|
|
 |
| 2.
| Els continguts digitals |
Per començar, quan parlem de continguts digitals, ens referim a tots aquells continguts que estan produïts o distribuïts en format digital, ja sigui en web o en disc òptic. Actualment hi ha peces que es distribueixen en disc òptic, però és evident que el futur serà tot a través d'Internet, d'on s'han tret la major part dels exemples. Bàsicament parlem d'uns tipus de documents molt diversos –llibres, revistes, informació corporativa, bases de dades, etc.– i d'un entorn en què és més fàcil que abans esdevenir editors (per exemple, per a una persona individual, per a un petit grup).
|
|
|
Un cop centrat l'entorn en què ens movem, passarem a abordar el primer aspecte: l'accessibilitat o l'accés. El Web o Internet ens facilita el fet de tenir a l'abast una quantitat d'informació que abans era impensable. Qualsevol tràmit cultural o administratiu amb una institució, si aquesta institució disposa de la informació, és molt més simple. Als que ho hem pogut comprovar, Internet ens ha ajudat molt a estalviar temps.
Ara bé, en aquest àmbit també està molt clar que hi ha una sèrie de riscos de desigualtats. Aquest sector avança molt ràpidament i és fàcil, tal com ens diuen els qui estudien aquests fenòmens, segmentar el públic, com a mínim, en tres grans àmbits: els usuaris que poden accedir a la informació digital i, a més, la poden seleccionar i en poden fer un ús; aquells que només hi poden accedir però que no saben seleccionar-la ni utilitzar-la, i un tercer bloc d'aquells que ni hi accedeixen ni la utilitzen. Això representa un gran repte, ja que tenim una gran quantitat d'informació a l'abast, però hem d'aconseguir que sigui així per a tothom. En aquest sentit, les biblioteques públiques poden contribuir a garantir aquest accés igualitari, recuperant aquell esperit de les biblioteques del segle XIX de fer arribar la cultura a les masses populars.
|
|
"Les biblioteques públiques poden contribuir a garantir aquest accés igualitari, recuperant aquell esperit de les biblioteques del segle XIX de fer arribar la cultura a les masses populars."
|
|
|
|
|
Un altre problema és la selecció d'aquesta gran quantitat d'informació que tenim a Internet. Hi trobem de tot i, segurament, molts diran que hi trobem massa. En aquest context, la "cara" és que hi ha de tot i, la "creu", que això no ens permet trobar tot allò que necessitem. Aleshores, convé disposar d'uns criteris d'avaluació per tal de poder seleccionar i avaluar aquests productes digitals –i, en aquest cas, em refereixo especialment al Web, on hi ha una quantitat d'informació que aclapara. Quins són aquests productes que ens poden interessar?
Hi ha grups de persones (organitzacions) que es dediquen a abordar aquest problema amb la intenció d'aproximar-se a l'entorn digital creant uns criteris de selecció i avaluació. En aquest sentit, he recuperat un text de José Ortega y Gasset, de l'any 1935, quan va fer una conferència inaugural en un congrés de biblioteconomia que es va fer a Madrid, on parlava de "El libro como conflicto". El text diu:
|
|
"Hay ya demasiados libros. Aun reduciendo sobremanera el número de temas a que cada hombre dedica su atención, la cantidad de libros que necesita ingerir es tan enorme que rebasa los límites de su tiempo y de su capacidad de asimilación."
|
|
Aquest problema que detectava Ortega l'any 1935 és exactament el que trobem ara en el mitjà digital. Imagineu-vos què diria Ortega ara si, en aquella època, ja li semblava que hi havia massa llibres. I fixeu-vos en l'opinió que tenia:
|
|
"Mas no sólo hay ya demasiados libros, sino que constantemente se producen en abundancia torrencial. Muchos de ellos son inútiles o estúpidos, constituyendo su presencia i conservación un lastre más para la humanidad, que va de sobra encorvada bajo sus otras cargas."
|
|
La qüestió és, doncs, que hi ha molta cosa i, a més, molt del que hi ha no val la pena. Aleshores, aquest autor diu que les funcions del bibliotecari serien:
|
|
"Dirigir al lector no especializado por la selva selvaggia de los libros y ser el médico, el higienista de sus lecturas."
|
|
Aquest problema de l'any 1935 avui dia és el mateix, però augmentat. És evident que falta algú que es dediqui a buscar i seleccionar dins d'aquest magma aquells documents que tinguin uns índexs de qualitat que ens permetin aprofitar-los més bé.
|
|
"És evident que falta algú que es dediqui a buscar i seleccionar dins d'aquest magma aquells documents que tinguin uns índexs de qualitat que ens permetin aprofitar-los més bé."
|
|
Voldria comentar ràpidament un parell d'experiències. En primer lloc, tenim un portal de recursos avaluats i analitzats, Adam (www.adam.ac.uk), que recull recursos sobre art, disseny, arquitectura, etc. Com aquesta, podem trobar altres experiències que es dediquen a analitzar i seleccionar tot allò que es publica a Internet sobre uns temes d'especialització determinats que, en aquest cas, són art, disseny, arquitectura i mitjans. Aquí podem trobar de tres a quatre mil recursos, no els cinc-cents mil que trobem al Google ni a l'Altavista, però aquests recursos estan analitzats, seleccionats i triats. Aquells que truquen a aquestes portes no hi troben gaire cosa, però el que troben ha estat seleccionat i triat. Això són experiències de la Gran Bretanya, on fan una xarxa cooperativa de diverses àrees d'especialització amb aquest objectiu de seleccionar i avaluar els recursos web, amb uns criteris comuns, etc.
Un altre exemple és el d'un projecte que s'està fent a Catalunya, el Chilias (chilias.diba.es), que també segueix aquesta idea de seleccionar i avaluar recursos d'interès –en aquest cas, per als infants- i presentar-los d'una manera que els sigui atractiva.
|
|
|
El tercer gran problema que tenen els continguts digitals, des del meu punt de vista, són els problemes d'organització: Internet és un caos, és difícil intercanviar informació, tot són formats diferents. En aquest sentit, hi ha tres línies en què s'està avançant, però potser s'hauria d'avançar més. La primera línia és això que s'anomena les metadades, les dades sobre les dades, la catalogació o descripció dels documents digitals. No es tracta només de penjar les pàgines, sinó també de dir qui és l'autor de les pàgines, quin títol tenen, quina matèria tracten, etc. Aquesta és una de les línies en què s'està avançant per donar estructura als recursos web. Per exemple, les metadades de la pàgina web de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (figura 1) són uns camps que ens diuen de què tracta la pàgina (arxivística, ensenyament universitari, biblioteconomia), quin és el títol (Facultat de Biblioteconomia i Documentació), qui és el creador (Universitat de Barcelona), etc. Cadascun dels recursos pot estar identificat de tal manera que quan els cercadors llancen els motors contra una pàgina, podríem arribar a buscar per aquests camps. Un altre exemple podria ser una revista electrònica que fem nosaltres a la Facultat, on tenim el títol de l'article i les seves metadades: qui l'ha creat, quines matèries té, qui és l'editor, quin número, etc. Tot això és una identificació que porta el document per ajudar a organitzar el que es produeix a Internet.
|
|
"Internet és un caos, és difícil intercanviar informació, tot són formats diferents."
|
|
|
Figura 1: Metadades de la pàgina web de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació. [Feu clic per ampliar la imatge]
|
Un altre element que també contribueix a organitzar el Web és l'XML, un llenguatge d'etiquetes que pretén dotar d'estructura els documents, no des d'un punt de vista formal, com ara l'HTML –que mostra una pàgina amb cossos de lletra, colors, etc.–, sinó d'estructura. Aquest format intenta definir les parts que té un document. Per exemple, si es tracta d'una revista, tindrà un titular, un resum, una entradeta, etc. O sigui, es tracta de mantenir i declarar aquesta estructura com si el Web fos una gran base de dades on la informació es pot intercanviar, de manera que una màquina pugui anar a un recurs determinat i llegir-ne l'estructura. Aquí tenim l'exemple d'un sumari d'una revista d'obres públiques, de l'any 1997 (figura 2). Veiem un títol, un autor, etc. Aquesta pàgina, que és una taula, està codificada en XML, no en HTML, o sigui amb unes etiquetes, que poden ser les que un vulgui, sempre que es declari quines són i ajudin a una màquina a reconèixer la informació, facilitar la interoperabilitat i compartir els recursos web d'una manera més estructurada i organitzada.
|
|
"L'XML pretén declarar l'estructura dels documents digitals com si el Web fos una gran base de dades on la informació es pot intercanviar, de manera que una màquina pugui anar a un recurs determinat i llegir-ne l'estructura."
|
|
Un últim element seria el tema dels sistemes de classificació (ontologies, taxonomies).
|
Figura 2: Codificació en XML d'un sumari d'una revista d'obres públiques. [Feu clic per ampliar la imatge]
|
|
|
|
| 3.
| Conclusió |
Des del meu punt de vista, haurem de convertir el Web, Internet, els continguts digitals en una biblioteca en el sentit clàssic, és a dir, en un fons organitzat. Internet té moltes coses, ens permet difondre informació amb facilitat, rapidesa, etc., però s'ha de tenir estructurat i organitzat. Perquè puguem aprofitar-ho amb la màxima potència, hem de tenir-ho catalogat, amb metadades, estructurat. Per mi, s'hauria d'avançar en aquest sentit i, per tant, caldria reivindicar les tasques tradicionals, el que han fet sempre els professionals de les biblioteques, o sigui, facilitar l'accés (fer-lo igualitari). Tothom ha de tenir accés a aquestes eines, encara que no tothom tingui contractada una línia ADSL a casa. Per altra banda, les biblioteques (i altres organismes) han de continuar la seva tasca de contribuir a seleccionar i avaluar aquests recursos, perquè, si no, ens ofegarem amb tanta producció i no podrem trobar allò que ens interessa realment. Finalment, cal establir i aplicar sistemes d'organització –metadades, XML– perquè aquest Web encara sigui més aprofitable i estructurat. Hauríem d'arribar a tenir com un catàleg que ens permetés fer preguntes per un camp determinat, sobre un autor, una matèria, etc.
|
|
"Des del meu punt de vista, haurem de convertir el Web, Internet, els continguts digitals en una biblioteca en el sentit clàssic, és a dir, en un fons organitzat."
|
|
Això encaixaria amb una de les línies actuals de desenvolupament del World Wide Web Consortium (W3C), anomenada "el Web semàntic" (www.w3.org/2001/sw). Aquesta és la denominació que fan servir els informàtics en el sentit d'intentar que aquesta informació que hi ha a Internet estigui tan ben estructurada que una màquina ho pugui entendre tot i puguem aprofitar i explotar al màxim les possibilitats que ens dóna el mitjà, ja que avui dia, amb tot el que hem desenvolupat, som encara a les beceroles. Hi ha molta cosa, però hi falta molta estructuració.
|
|
|
|
|
[Data de publicació: novembre de 2002]
|
| | |
